Sessió de jocs: 29 de gener

Dissabte. Vam començar sent 3 i vam acabar sent 7. I 7 és un nombre de jugadors que no acostumem a reunir.

Érem 3 (Luke, Gemma i jo) i ens disposàvem a provar una altra adquisició d'aquest Nadal que encara havia de veure taula: el Glen More, un joc ambientat a Escòcia. La veritat és que l'explicació del joc és fàcil, però té uns tipus de puntuació als que no estem gens acostumats i que no començarem a dominar fins que no portem 3 o 4 partides. El Luque, per cartes especials, va fer un munt de punts i com sempre que estrenem un joc, es va endur la victòria.

Luke: 61
Jansy: 42
Gemma: 35


Abans no vingués la Montse, ens va donar temps a fer dos partides al 7 wonders. La veritat és que 3 jugadors és nombre molt bo per aquest joc, perquè els teus dos veïns (el que importa en aquest joc) són els teus únics rivals. La primera partida va ser MOLT ajustada, amb victòria del Luke i la segona vas ser més clara a favor meu.

Luke: 50
Jansy: 48
Gemma: 46

Jansy: 60
Luke: 49
Gemma: 48


Va venir la Montse, però teníem poc temps per a fer una partida. El joc que ens va semblar més adequat pels temps que quedava va ser el Palastgeflüster. No vam poder-lo acabar, però quasi. Va quedar clar que és un joc de putejar. La victòria, tot i que il·legal, va ser compartida entre la Montse i jo.

Jansy: 4
Montse: 4
Gemma: 3
Luke: 3

Després de sopar, es van afegir a la taula el Sergi, l'Aitor i l'Iria. Vam treure el Dixit, per a fer una demostració de les nostres anades d'olla. Com que érem 7 jugadors, vam utilitzar unes fitxes de cartró casolanes, en comptes de les que porta el joc. A més a més, en comptes d'arribar a 30 punts, el joc el vam acabar fent una ronda completa. La primera partida la vaig guanyar jo en diferència, moooolt estranyament. La segona va posar les coses a lloc i tothom va acabar per un igual, amb victòria de la Montse.

Jansy: 25
Sergi: 17
Montse: 17
Luke: 13
Iria: 12
Gemma: 11
Aitor: 9

Montse: 19
Aitor: 17
Jansy: 16
Iria: 15
Gemma: 13
Luque: 13
Sergi: 13


Seguidament vam aprofitar que érem 7 per a jugar a La Resistencia, que només havíem provat a 5 i 6 jugadors. Amb 7 jugadors vam tornar a comprovar, després de 3 partides, que els espies ho tenen més fàcil per a guanyar, així que per a la 4a i última partida vam utilitzar una de les variants de les instruccions: que els espies no es coneguin al principi de la partida. La partida va semblar més igualada, però haurem de continuar fent proves. Tothom va ser espia i resistència almenys un cop, i també tothom va obtenir alguna victòria.


Per últim, vam fer un Graffiti que, com sempre, van portar rialles al dibuixar segons quins conceptes. Vam fer una ronda, que van guanyar compartidament l'Iria i el Sergi.

Iria: 11
Sergi: 11
Luque: 10
Jansy: 9
Aitor: 9
Gemma: 8
Montse: 7

Sessió de jocs: 27 de gener

Dijous, parella. Vull dir que vam quedar el Luke i jo i (òbviament) vam jugar a jocs per a 2 jugadors.

Després de 6 partides jugades al 7 Wonders amb 3, 4 i 5 jugadors, ens faltava provar la versió per a 2 jugadors. Com a d'altres jocs (Alhambra, per exemple), apareix un tercer jugador fantasma portat entre els dos jugadors. El joc adquireix un nou component estratègic i resulta força atractiu. A mi em va donar per jugar estructures civils i el Luke va construir una mica de tot, però sobretot gremis, que li van donar la victòria.

Luke: 66
Jansy: 55
Ciutat lliure: 28


Després de plegar l'escampall de cartes, vam jugar un Smallworld. Amb dos jugadors es va notar el poc moviment que hi ha a la columna de combinacions. Curiosament van aparèixer moltes races i poders de les expansions, que tot just estrenàvem. El Luke va mantenir un monopoli del territori durant absolutament tota la partida i, tot i que em vaig refer amb les olles d'or dels Leprechauns, no va ser possible la remuntada.

Luke: 108
Jansy: 81


Per últim i calculant malament (com sempre) el temps que ens quedava vam fer un Dominion expandit amb Intriga, Terramar i Prosperidad. Com sempre que he provat el Prosperidad, em dóna la sensació que domina la partida per sobre les altres expansions, suposo que per les cartes de victòria de 10 punts i per les monedes de 5. Les cartes que van tocar impedien fer masses combos, així que es va fer un pèl lenta fins que vam poder comprar cartes de victòria. El resultat va ser molt ajustat, encara que no ho va semblar mentre jugàvem.

Jansy: 73
Luke: 65

Col·lecció de Magic: The Gathering

Fa poc me n'he assabentat de que l'Editorial Salvat ha tret a la venda una col·lecció de les famoses cartes Magic. Em vaig comprar el primer fascicle, que val 2.99€ i la veritat és que per tot el que donen està la mar de bé.

Per qui no sàpiga de què va Magic, Magic: The Gathering o Magic: El Encuentro és un joc de cartes col·leccionables (n'hi ha més de 10.000 diferents) que va aparèixer l'any 1993. En el joc representem a un poderós mag capaç d'invocar criatures com dracs, àngels o goblins, llançar conjurs i artefactes per tal de derrotar en un duel a un altre poderós mag. Però ara passem a veure què porta el primer fascicle.

El primer que veiem són dos fascicles, un de propaganda de la col·lecció i l'altre amb l'explicació de com es juga a Magic i l'explicació de les cartes i tot això. Després trobem dos sobres, un de 12 cartes que després de 4 entregues més formaran la primera baralla de Magic que obtindrem amb la col·lecció i l'altre de 6 cartes aleatòries. I ja per acabar també trobem un CD amb la demo del joc que hi ha per ordinador en el qual ens expliquen com es juga a Magic.

Si us animeu a fer la col·lecció heu de saber que al final tindreu 12 baralles diferents (el que implica que serien unes 60 entregues, ja que cada 5 entregues tindrem una baralla acabada.) i varis sobres amb cartes aleatòries per a que us dediqueu a variar les baralles. També tindreu uns quants fascicles on us expliquen regles, estratègies i les diferents cartes de les baralles i a més a més informació dels tornejos oficials i tot això.

Si esteu interessats aquí us deixo un link a la web per a què us pugueu informar millor de la col·lecció.

-Col·lecció de Magic: The Gathering

Sessió de jocs: 15 de gener

Va ser un dissabte d'estrenes dels meus regals rebuts durant les festes. Èrem 4: la Gemma, la Montse, el Luke i el Jansy (jo).

El primer joc que a tots ens va venir de cara va ser l'Stone Age, amb el que uns dies enrere vam deixar a mig acabar degut a unes visites. De seguida, el Luque i jo vam posar a reproduir els nostres prehistòrics per poder disposar-ne de més. La Gemma i la Montse es van dedicar més a la compra de construccions. Finalment, la partida la vaig guanyar jo i es va poder comprovar com les cartes poden arribar a donar molts punts.

Jansy: 212
Luke: 171
Gemma: 128
Montse: 128


Com que quedava poc per a sopar vam escollir un joc que aparentment semblava curt: Bohnanza. Era el primer cop que sortia a taula. Les regles van resultar un xic confuses, no perquè siguin difícils de comprendre sinó per la llibertat d'accions que pot realitzar un jugador. Tot i que a la Gemma li va costar una mica arrencar, va posar-se al capdavant de seguida. Vam comprovar com el comerç és la clau del joc i que no importa regalar cartes de tant en tant (el Luke ens ho va demostrar). Sorprenentment vam acabar tots 4 bastant igualats, amb la victòria de la Montse. Ah, i vam anar a sopar tard: la partida va durar quasi 1 hora i mitja! I més tard he descobert que vam utilitzar malament un parell de regles (és el que passa quan no rellegeixes les instruccions).

Montse: 19
Jansy: 17
Gemma: 16
Luke: 15

Després de sopar, vam estrenar un pes pesant: el Carson City. Vam veure que és un joc complex i ho demostra els pocs torns que dura: 4. Al ser la primera partida, vam evitar tot tipus de duels, tal i com els hi passa a molts altres jugadors. Tot i ser força complex, va ser una partida entretinguda, encara que cap de nosaltres sabíem si ho estàvem fent prou bé. Està clar que s'ha d'explotar un xic més per poder controlar bé el joc. El guanyador va ser el Luke, que va utilitzar molt bé els rols dels personatges, tot i que va estar molt seguit de la Gemma.

Luke: 55
Gemma: 51
Montse: 35
Jansy: 30


Òbviament, quan tinguem una mica més rodats tots 3 jocs, en farem ressenyes.

Risk (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 5384
Nota mitja BGG: 5.62
Número de jugadors: 2-6 jugadors
Duració: 120 minuts
Idioma: castellà.
Preu: 40-50€
Any: 1959

El Risk és un gran joc de taula d'estratègia i atzar. Resulta força fàcil de jugar i és molt entretingut. És un d'aquells jocs que per jugar has de tenir una tarda lliure, ja que es pot fer llarg.

Per començar es pot dir que bàsicament el joc consta de 6 exèrcits (el normal, que hi ha altres versions, d'això en parlaré més endavant) de diferents colors i cada jugador té un objectiu a complir, com ara carregar-se l'exèrcit d'un altre jugador, conquistar 3 continents, aconseguir un nombre determinat de territoris o, si teniu el dia Napoleó, podeu jugar a fer la "Conquista Mundial" i convertir-vos en els amos i senyors de tot el planeta.


El joc té 3 tipus d'unitats que, al cap i a la fi, són el mateix, només que canvien el seu valor:

- La infanteria, que equival a 1 batalló

- La cavalleria, que equival a 5 batallons

- L'artilleria, que equivalen a 10 batallons

Bàsicament el que s'ha de fer és, per aquest ordre, reforçar els teus territoris segons el nombre que tinguis d'ells, atacar els territoris dels altres jugadors amb 1, 2 o 3 batallons i intentar conquerir-los i després fer una maniobra de tropes. Així fins a veure complert el teu objectiu. Si ataques pots tirar fins a 3 daus i si defenses com a molt en tires 2, però tens avantatge ja que si els daus tenen el mateix valor guanya el que defensa. En cas de conquerir un territori es rep una carta Risk on hi ha dibuixada una unitat del joc (infanteria, cavalleria, artilleria o si és un comodí les tres coses). Si se n'aconsegueixen 3 d'iguals o 1 de cada es canvien per exèrcits que et permeten reforçar els teus territoris. Depenent de les cartes canviades et donen més o menys tropes.

Com a curiositat es pot dir que el Risk té moltes variants com és la versió d'El Senyor dels Anells, dues d'Star Wars, una versió futurista situada l'any 2210 i moltes versions més, com la de Narnia o la dels Transformers. Estaria bé provar-les totes, encara que jo, de moment, tinc el joc normal i he jugat a la versió d'El Senyor dels Anells.

Valoració

És un joc d'estratègia que té més anys que el pa, però que està la mar de bé per passar una estona amb els amics i fer-vos la punyeta.

El millor:

- Veure la cara que se li queda a l'altre quan li rebentes els seus exèrcits
- Guanyar en pocs torns (jo he guanyat una partida en 3 torns)
- Pots atacar els cops que vols cada torn (cosa que no vol dir que sigui aconsellable, però es pot fer)

El pitjor:

- De vegades et mors de fàstic mentre un la lia atacant 40 cops en un torn.
- Que estiguis perdent i et surtin dos 1 als daus blaus...

Us poso un enllaç a la Wikipedia on s'hi expliquen una mica les regles, la història del joc i les variants.
Wikipedia: Risk

2010, any de jocs de taula

Tot va començar a l'abril d'aquest 2010 quan, tot escoltant "El secret" de Catalunya Ràdio (la presentadora del qual no suporto) van citar jocs de taula que no havia escoltat en ma vida. Llavors em vaig quedar amb un dels noms: Agricola. Setmanes després el vam comprar i provar. En vam comprar algun més i a l'agost els vam ensenyar als Luque i van agradar tant, que a hores d'ara tenen ells molts més jocs que nosaltres. També hem anat provant jocs amb amics i familiars (els nostres 7 nebots ja n'han rebut del tió) i sempre han funcionat. Per altra banda, també hem anat a alguna trobada de jocs de taula, que ens han servit per provar jocs i comprar-ne més (al Luque li ha servit per a guanyar un torneig de Dominion de 28 persones).

Com que registro totes les partides al meu perfil de la BGG, puc dir que en tot l'any (és a dir, en mig any) he fet 197 partides a 59 jocs diferents. La Gemma i jo som propietaris de 25 jocs i 3 expansions (serà necessari tenir al pis un armari només per això).

Els 10 jocs que més he jugat han estat els següents:

Dominion (amb les seves 4 expansions): 22 partides
Dixit: 12 partides
La resistencia: 11 partides
Agricola: 10 partides
Black Stories: 10 partides
Mr. Jack en Nueva York: 8 partides
Ciudadelas: 7 partides
Jaipur: 7 partides
Dobble: 6 partides
Memoir'44: 6 partides

Això no vol dir que siguin els jocs que més m'agradin (o ens agradin) sinó que alguns d'ells hi hem jugat molt pel simple fet que són curts (Black Stories, La resistencia, Dobble).

De fet, el top10 segons la puntuació que els hi dono jo als jocs que he provat és el següent:

9,4: Dominion i expansions
9,1: Agricola
8,7: Puerto Rico
8,7: 7 wonders
8,6: Small World
8,6: Un mundo sin fin
8,5: Memoir'44
8,5: Shogun
8,3: Caylus
8,3: Stone Age

Amb totes aquestes partides he pogut comprovar que la maga Gemma és morta per l'asesino, que el Luque té una capacitat innata per explicar els jocs, que el Sergi li dóna més voltes als jocs que un ventilador i que la Montse té el poder de dormir entre torn i torn i seguir jugant com si no passés res (Manel, no t'enfadis, perquè també he descobert que agafes les peces dels jocs i les apiles (o les fas rodar amb la mà), però això ja ho sabíem abans!).

En total, es deuen haver animat a jugar més de 20 persones a provar, almenys un cop, algun dels jocs "d'aquests raros". I, fins i tot, veig que en comencen a comprar.

El 2011 segur que jugarem més, que comprarem algun joc (cada cop en surten més i més!), que riurem amb ells i que ens faran pensar. Alea jacta est!

Mr. Jack en Nueva York (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 196
Nota mitja BGG: 7,79
Número de jugadors: 2 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: castellà, tot i que és independent de l'idioma.
Preu: 27-30€
Any: 2009


Mr. Jack en Nueva York és un joc de deducció per a 2 jugadors. Un dels jugadors representarà Jack l'esbudellador, amagat en una de les 8 possibles identitats. Jack haurà d'escapar de Nova York o intentar que no l'enxampin. L'altre jugador representarà l'investigador de la policia i intentarà descubrir i enxampar Jack abans de 8 torns.


Tota l'acció succeeix al tauler de joc. Cap dels dos jugadors no té ni fitxes ni peces en propietat, sinó que totes les coses sobre el tauler les pot fer servir tant Jack com l'investigador. La configuració inicial sempre és la mateixa, la següent:


Jack agafarà una fitxa de personatge a l'atzar, que serà la identitat en la que s'amagarà durant tot el joc. Durant cada torn, s'activaran 4 personatges: 2 d'ells els utilitzarà Jack i els altres 2 l'investigador. A part de poder moure's d'1 a 3 caselles, cada personatge té una característica especial: travessar edificis, col·locar fanals, col·locar estacions de metro, desplaçar vaixells, etc.

Cada personatge té un d'aquests dos estats: visible o invisible. En general, un personatge és visible si està al costat d'un altre personatge o bé si està al costat d'una farola. Al final de cada torn Jack ha d'anunciar si és visible o invisible, donant pistes a l'investigador. Tots els personatges que no són Jack queden eliminats de la cerca de l'investigador, ja que les seves peces es giraran mostrant la cara d'innocents.

- L'investigador guanyarà si mou un personatge a la mateixa casella que està un altre personatge i l'acusa de ser Jack: si l'ha encertat, guanya l'investigador; si falla, Jack guanya.

- Jack guanyarà si no l'han enxampat en 8 torns o bé si aconsegueix fugir de Manhattan per una de les dues sortides terrestres o mitjançant un vaixell, sempre que al final del torn anterior Jack fos invisible.


Al tauler també hi podrem trobar (o posar mitjançant els personatges) algunes fitxes i caselles especials: ports (on podrem agafar un vaixell per fugir), fitxes d'obra (que ens impedeixen travessar-les), boques de metro (on podrem gastar un moviment per anar fins a una altra boca de metro), fitxes d'investigació (prohibeixen utilitzar les dues caselles que ocupen), fanals (que permeten fer visibles els personatges del seu costat) i parcs (per amagar-s'hi i ser invisibles). Al tauler també hi ha el xerraire, un personatge que pot ajudar a l'investigador obtenint una pista.

Valoració

Mr. Jack en Nueva York és la segona part d'un altre joc: Mr. Jack. Jo no he jugat al Mr. Jack (que succeeix a Londres), però pel que diuen, hi ha una descompensació entre les possibilitats de Jack i de l'investigador per guanyar (Jack ho té més difícil). Hi ha també una expansió per aquest primer joc, que compensa els dos rols. En canvi, Mr. Jack en Nueva York aconsegueix igualar Jack amb l'investigador i es converteix en un dur pols a pols.

És un joc molt semblant als escacs, ja que hi ha molta anàlisi de moviments i t'has d'avançar als moviments de l'altre jugador per intentar-ho fer millor. És un joc molt tens, ja que a la més mínima comets un error sovint irreparable. Ideal si vols passar una estona esprement neurones.

El millor:

- Deducció per a esprémer el cervell, tot un repte.
- Materials de bona qualitat (cartró gruixut).
- Igualtat entre l'investigador i Jack.
- La durada és tan curta (màxim 30 minuts) que et permet fer una segona partida intercanviant rols.
- Moltes estratègies possibles (degut a la quantitat de tipus de fitxes i caselles).

El pitjor:

- Els dos jugadors han tenir un nivell semblant (la mateixa edat, el mateix grau d'embriaguesa, les mateixes ganes de jugar,...).
- Un petit error pot decidir la victòria (encara que això pot ser tant un punt a favor com en contra).

Dobble (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 1941
Nota mitja BGG: 6,78
Número de jugadors: 2-8 jugadors
Duració: 5 minuts
Idioma: castellà, tot i que és independent de l'idioma.
Preu: 13,50€-15€
Any: 2009


Dobble és un joc familiar de cartes. El joc conté 55 cartes rodones, cadascuna amb 8 objectes dibuixats. Si comparem dues cartes a l'atzar, sempre tenen un objecte en comú (un i només un), encara que sigui de tamanys diferents. Podeu buscar l'objecte comú d'aquest exemple:


Dobble es pot jugar de 5 maneres diferents (5 minijocs), però sempre mantenint un objectiu: els jugadors han de buscar l'objecte en comú entre dues cartes i anomenar-lo. Els 5 minijocs són aquests:

1. La torre infernal: cada jugador es queda una carta i al centre de la taula s'hi posen totes les altres apilades cara amunt. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la seva carta i la primera de la pila. El primer que digui el seu objecte es queda la carta de la torre. S'acaba el joc quan no queden més cartes a la torre i guanya qui en tingui més.

2. El fossat: pràcticament és a l'inrevés de "la torre infernal". Al centre de la taula es posa una carta i es divideixen les cartes restants entre els jugadors. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la seva carta i la primera de la pila. El primer que es quedi sense cartes guanya.

3. La patata calenta: cada jugador es posa una carta sobre la palma de la mà i la mostren a la vegada. Quan un jugador troba l'objecte en comú entre una carta i una altra posa la seva pròpia carta sobre la carta de l'altre jugador. Aquí no hi ha guanyador sinó perdedor, que és aquell que es queda amb totes les cartes al final.

4. A per totes!: al centre de la taula s'hi col·loca una carta cap per amunt. Els jugadors tenen una carta cap per avall, la giren alhora i han de tractar de trobar l'objecte comú entre qualsevol de les cartes dels jugadors i la del centre. Quan algú troba l'objecte en comú es queda la carta del jugador i pot continuar buscant l'objecte comú d'una altra carta. Això es repeteix fins que ja no queden cartes. Guanya qui tingui més cartes.

5. El regal enverinat: cada jugador té cap per avall una carta i es col·loca la resta de cartes cap per amunt al centre de la taula. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la carta del centre i la carta de qualsevol jugador (menys la d'ell mateix). Quan ha trobat l'objecte, dóna la carta central al jugador a qui pertany la carta a la que hi ha trobat l'objecte comú.


En principi, per acabar el joc es fan 5 minijocs (els que vulguis). Tot i així, es poden fer tants minijocs com vulguis. El guanyador final es pot decidir per qui hagi guanyat més minijocs o segons un sistema de puntuació que ofereixen les intruccions del joc (en el que a cada minijoc s'hi fa una puntuació diferent).

Valoració

El Dobble és un dels jocs més ràpids que he vist, ja que es pot fer un minijoc cada 1 o 2 minuts. Quan coneixes el joc se't fa estrany que una cosa tan simple com buscar l'objecte comú sigui, a vegades, tan difícil. El nivell d'atenció i tensió dels jugadors és extrem i això a vegades provoca situacions molt divertides.

Tot i ser per a 2-8 jugadors, segurament el més òptim és de 4 a 6, ja que alguns minijocs no es podrien dur a terme fàcilment amb 2, 3, 7 i 8 jugadors (ja sigui per avorrit o per acumulació de jugadors a la taula). Tenint això en compte, no hi ha gaire problema en jugar-hi de 2 a 8 jugadors.

El millor:

- Molt ràpid i divertit.
- Excel·lent presentació (caixa i cartes).
- Apte per a nens.

El pitjor:

- Cal anar amb cura amb les cartes, ja que pateixen força i no són extremadament resistents.

Joc de l'Any a Espanya 2010

Ja coneixíem els 8 nominats, ara s'acaba de conèixer el guanyador.


I el joc guanyador del premi "Joc de l'Any a Espanya 2010" és...

Fauna (de Friedemann Friese)

Fauna és un joc familiar on cada jugador ha d'endevinar característiques d'alguna de les 360 fitxes d'animals diferents que conté. Els jugadors disposen de 6 cubs i han de decidir intentar endevinar la dada (sigui exacta o per aproximació) posant un cub a la dada escollida o bé mantenir el cub sense arriscar-se, ja que si te la jugues i no l'encertes perdràs un cub pel pròxim torn.


El joc es troba editat en castellà (clar, sinó no seria Joc de l'Any a Espanya) per l'editorial Homoludicus i costa entre 36 i 40€.


Aquí es poden consultar els guanyadors d'edicions anteriors.

Jaipur (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 217
Nota mitja BGG: 7,48
Número de jugadors: 2 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: alemany-anglès-francès, tot i que és independent de l'idioma.
Preu: 19-25€
Any: 2009


Jaipur és un joc de cartes per a dos jugadors. Els jugadors són mercaders que han de comerciar productes per poder aconseguir rupies. Qui en tingui més, guanya un segell d'excel·lència. El primer jugador que aconsegueixi 2 segells, guanya.

Els jugadors comencen amb 5 cartes a la mà. Hi ha cartes de camell i de productes (pells, espècies, teles, plata, or i diamants). A la taula es forma el mercat, que contindrà 3 cartes de camell i 2 cartes més a l'atzar.

Els jugadors podran fer dues coses durant el seu torn:

1. Agafar cartes. Podem agafar una carta del mercat, podem canviar cartes de la nostra mà per cartes del mercat, o bé podem agafar tots els camells del mercat per formar el nostre ramat.
2. Vendre cartes. Podem vendre tantes cartes com vulguem d'un sol tipus i agafar el mateix nombre de fitxes de producte.

Si vens més de 3 productes, obtens una bonificació extra de rupies.
Si al final de la partida tens el ramat més gran, guanyes 5 rupies.

El joc s'acaba quan s'han acabat les cartes de la baralla, o bé quan s'han acabat 3 tipus de fitxes de producte.


Valoració

El Jaipur és un joc molt ràpid, força divertit i molt atractiu. Cada decisió del jugador ha de ser intel·ligent, ja que triïs el que triïs tot té un costat positiu i un de negatiu. A més, hi ha força accions per escollir i sempre costa saber què és millor. Tot i això, no és pas un joc lent, ni molt menys: és força dinàmic.

També permet intuir què pot voler fer l'altre jugador per aixafar-li la guitarra o bé per impedir que ens aixafi la nostra jugada.

És un dels millors jocs exclusius per a dos jugadors.

El millor:

- Molta quantitat d'opcions per escollir.
- Partides molt ràpides.
- Regles senzilles.
- Visualment atractiu.

El pitjor:

- Podria ser per a més jugadors, ja que la mecànica funcionaria força bé.
- El petit component d'atzar de les bonificacions.

Nominats a Joc de l'Any a Espanya 2010

Doncs bé, avui s'han conegut els jocs de taula nominats al premi Joc de l'Any a Espanya 2010. El guanyador se sabrà el 9 d'octubre. Els jocs nominats són 8 i són aquests:

Fauna, de Friedemann Friese

Més info: LaPCra, BGG

Fresco, de Marco Ruskowski & Marcel Süßelbeck

Més info: LaPCra, BGG

Identik, de William P. Jacobson & Amanda A. Kohout

Més info: LaPCra, BGG

Pony Express, de Bruno Faidutti & Antoine Bauza

Més info: LaPCra, BGG

Ritmo y Bola, de Gabriel Ecoutin

Més info: LaPCra, BGG

The Adventurers: El Templo de Chac, de Frédéric Henry & Guillaume Blossier

Més info: LaPCra, BGG

Tinners' Trail, de Martin Wallace

Més info: LaPCra, BGG

Un mundo sin fin, de Michael Rieneck & Stefan Stadler

Més info: LaPCra, BGG

I tots junts:



La veritat és que de tots ells, només hi ha 3 favorits: Fauna, Fresco i Un mundo sin fin.

Pyramid (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 674
Nota mitja BGG: 6,98
Número de jugadors: 2-5 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: Castellà
Preu: 25€
Any: 2008

Una de les nostres nebodes feia 9 anys i ens vam decidir a comprar-li un joc de taula adequat a la seva edat. Vam anar a la botiga JugarxJugar, on ens van atendre la mar de bé (quasi 2 hores!). Estàvem entre un parell de jocs, però finalment ens vam decidir pel Pyramid.


Pyramid és un joc familiar-infantil (a partir de 8 anys). En un tauler vertical hi ha dibuixada una piràmide amb tots els seus passadissos i tresors. Un jugador es situa en un cantó del tauler i farà de momia. Els altres jugadors (els exploradors) es situen a l'altre cantó (però seran rivals!). Els exploradors hauran de moure la seva fitxa imantada per l'interior de la piràmide per a trobar els tresors que li ha tocat trobar. La mòmia, també imantada, haurà d'atrapar els exploradors.

Els exploradors llençaran els daus i escolliran el resultat que més els hi convé per a moure la seva fitxa. Quan algun dels daus surt el símbol de la mòmia, aquell dau s'aparta i el jugador que faci la següent tirada tindrà menys daus per triar. Un mateix jugador pot tirar varis cops si no li agrada el resultat del seu llençament. Així van passant els torns entre els exploradors. Quan li toca a la mòmia, a l'altra banda del tauler, haurà de llançar el seu dau, li haurà de sumar el nombre de daus apartats (aquells que mostraven el símbol de la mòmia) i mourà la seva fitxa amb l'objectiu de caçar algun explorador. Quan un explorador vol recuperar els daus apartats perquè no en té prous amb els que queden, la mòmia disposarà d'un torn extra i es podrà moure tantes posicions com daus amb el símbol de mòmia hi hagi apartats. I el més important: els exploradors ho veuen tot (mòmia inclosa), però la mòmia no veu la posició dels exploradors! La mòmia només sabrà on es troba un explorador quan un d'ells trobi un tresor (ja que aquest fet s'ha de comunicar a la mòmia).

Per a que guanyi un explorador, ha d'aconseguir tots els tresors que li han tocat. Per a que guanyi la mòmia, haurà de capturar els exploradors un cert nombre de vegades (segons el nombre de jugadors).

Valoració

El Pyramid és un joc molt divertit, sobretot per a nens, tot i que és força interessant pels adults, ja que ofereix alguna mecànica interessant, com la dels daus apartats. Això ofereix moments en que s'ha de decidir entre putejar-te a tu mateix o putejar a un altre explorador (però beneficiant la mòmia).

Les dues nebodes amb les que vam jugar s'ho van passar molt bé (vam fer 3 partides, són uns 20 minuts) i, fins i tot, vam marxar quedant-se elles encara jugant. Estèticament està ben aconseguit i el tauler vertical amb les peces imantades ofereix originalitat.

El millor:

- Senzillesa i complexitat alhora.
- Divertit per a nens.
- Poder jugar en dos rols diferents: mòmia i exploradors.

El pitjor:

- Massa atzar, tot i que això als nens no els importa.

Dixit (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 73
Nota mitja BGG: 7,54
Número de jugadors: 3-6 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: Castellà
Preu: 24,75€ - 27,50€*
Any: 2008


Dixit és un "party game" i també és un joc familiar (apte per a nens). L'element bàsic són les 84 cartes que inclou el joc. Les cartes són dibuixos molt originals i força onírics de la il·lustradora Marie Cardouat. El joc és molt simple:

Cada jugador tindrà una mà de 6 cartes. Un dels jugadors serà el contacontes, rol que canviarà de jugador quan hagi acabat el torn. El contacontes escull una de les seves cartes i diu una paraula, una frase, canta una cançó, fa un so, un gest o el que vulgui que ho relacioni amb la carta escollida. El contacontes posa aquesta carta cap per avall i cadascun dels altres jugadors li ha de donar una de les seves 6 cartes, la que més relació tingui amb la frase que el contacontes ha dit. Un cop el contacontes té totes les cartes, es situen de cap per amunt al centre de la taula i cadascun dels jugadors haurà de votar quina de les cartes creu que és la del contacontes. Qui l'encerti té punts. A qui li hagin votat la seva carta rep punts. El contacontes obté punts de la següent manera: si tothom ha votat la seva carta (ho ha posat massa fàcil) o si ningú ha votat la seva carta (massa difícil) el contacontes no rebrà punts. Si algú l'ha votat (però no tothom) rep punts. Una mecànica senzilla que s'entén a la primera ronda.

Tot i que 84 cartes són moltes, vaig decidir comprar (bé, regalar, perquè és de la Gemma) el Dixit 2 també, que és una expansió d'aquest mateix any. El Dixit 2 afegeix 84 cartes més a les 84 del joc original.

Va ser premiat com a "Joc de l'any 2009" a Espanya i com a "Joc de l'any 2010" a Alemanya, entre altres premis.


Partida de 4, la paraula és "Lost". La 3a ha rebut un vot i la 4a n'ha rebut 2. La carta del contacontes és la 4a!

Valoració

El Dixit ofereix un joc innovador a tots aquells que ho provin. La veritat és que és com el joc del diccionari i molt semblant al "Absolutas Idioteces". Es passa un moment molt divertit i entretingut (has d'estar sempre atent, ja que els torns passen molt ràpid i els jugadors sempre tenen accions a fer).

Pel que fa al joc en sí, la clau rau en l'habilitat del contacontes: si és molt descriptiu o molt imaginari, si es coneix les cartes del joc, etc. Però també és important la traça que tenen els altres jugadors en encertar la carta bona o en escollir de les seves cartes la que millor s'adapti a la frase.

El nombre de jugadors és important en aquest joc. Com menys jugadors, menys cartes hi haurà en joc i més fàcil és encertar la del contacontes. Així doncs, és recomanable jugar amb el màxim de jugadors, 6. Tot i així, vam poder jugar amb 7 i 8 jugadors, això sí: s'han de crear fitxes extres. Amb 8 jugadors en prou feines vam poder fer una ronda cadascú, ja que el joc s'acaba molt aviat perquè tothom obté molts punts. Per ser òptim, hauria d'haver 5 o 6 jugadors.

La veritat és que entre dos dies vam poder estrenar el joc en 5 partides diferents: dues de 4 jugadors, dues de 7 jugadors i una de 8. En tots casos va ser divertit.

El millor:

- Alta rejugabilitat. Hi ha un munt de cartes i la imaginació dels jugadors és infinita!
- Les cartes són per emmarcar.
- Diversió assegurada (de 8 que érem, a 8 ens va agradar).
- Instruccions i mecànica molt simples.

El pitjor:

- Poques cartes en el joc original. Val la pena comprar l'expansió.

I per últim, us deixo un exemple per a que digueu quina creieu que és la correcta. Heu de dir "1" si és la 1a carta, "2" si és la 2a, etc. La paraula és: "Rígid". Posaré la solució d'aquí uns dies als comentaris!


* El Dixit costa 24,75€ a lapcra.org o 27,50€ a les botigues físiques (es troba a l'Abacus). El Dixit 2 costa 17,55€ a lapcra.org o 19,50€ a les botigues. Les fundes per a les cartes (quasi obligades) les vaig trobar per 10€ (enviament inclòs) a l'ebay (són cares, però tenen un tamany poc habitual).

Joc de l'any 2010 (Alemanya)

El "Joc de l'any" és un premi que es dóna als jocs de taula any rere any. Tot i que pot ser que, per a molts jugadors, el "Joc de l'any" no sigui el millor joc, acostuma a apropar-se força. Els jocs premiats porten un distintiu a la capsa (bastant vistós) fent saber el seu èxit.

Però això de "Joc de l'any" comporta un petit problema: cada país té el seu "Joc de l'any". El premi que té més prestigi és l'alemany (i el de França déu n'hi dó). També hi ha el "Joc de l'any" espanyol, però fa pocs anys que funciona.

La qüestió és que avui s'ha donat a conèixer el guanyador dels "Spiel des Jahres 2010" ("Joc de l'any" d'Alemanya), un premi que es dóna des del 1979.

El joc guanyador ha estat el Dixit, un joc molt familiar i molt vistós.


Els altres jocs nominats han estat:

- A la carte
- Fresco
- Identik
- Roll Through the Ages - La Edad de Bronce

Els últims anys donen un premi a especial a algun altre joc, que pel que sigui, no ha pogut participar. Aquest any, han donat un premi especial al joc Un mundo sin fin.

Alguns dels premiats com a "Joc de l'any" alemany d'altres anys han estat:

2009: Dominion
2008: Keltis
2007: Zooloretto
2004: Aventureros al tren
2003: Alhambra
2001: Carcassonne
1995: Los Colonos de Catán
1980: Rummikub

I s'han donat com a premis especials (entre d'altres):

2008: Agricola (Millor joc complex)
2006: Caylus (Millor joc complex)

Per veure tota la llista, cliqueu aquí.



Pel que fa al "Joc de l'any" espanyol, cal dir que és un premi que es dóna des de 2005 i que acostuma a encertar bastant (pel meu gust).

2009: Dixit
2008: Agricola
2007: Los Pilares de la Tierra
2006: Exploradores
2005: Aventureros al tren

Agricola (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 2
Nota mitja BGG: 8,27
Número de jugadors: 1-5 jugadors
Duració: 30 minuts per jugador
Idioma: Castellà
Preu: 50-55€
Any: 2007


Agricola és un joc en el que cada jugador ha de crear una granja des de zero. Això s'aconsegueix realitzant diferents accions al llarg de 14 rondes. Cada jugador comença amb una cabanya de fusta i dos membres de la família. Per cada ronda els jugadors podran fer tantes accions com membres de la família tinguin. Quines són aquestes accions? Doncs moltes: recollir materials (fusta, jonc, tova i pedra), construir habitacions, llaurar i sembrar camps (amb cereals o hortalisses), reformar la cabanya (de fusta a tova, de tova a pedra), ampliar la família, vallar parcel·les, criar animals (ovelles, senglars i vaques), construir estables, enfornar pa, comprar adquisicions majors (10 diferents: cuina, ebenisteria, terrisseria, pou, etc). En 6 ocasions durant el joc, els jugadors hauran de fer la collita i això implica fer 3 coses: recol·lectar allò que tenim sembrat, alimentar la família i procrear els animals. Cadascuna de les millores que podem fer a la granja té una puntuació i qui al final de la partida en tingui més guanya.


Però l'Agricola no acaba aquí. La versió del joc que he explicat és la "familiar", la més simple. El joc es complica un xic més amb la versió "avançada" (la més normal), que incorpora dues novetats: es poden aprendre oficis i es poden obtenir adquisicions menors. Ambdues ofereixen avantatges als jugadors (pagant un cost). Agricola també permet una versió per a jugar en solitari (cal arribar a una determinada puntuació durant 8 partides).

Va ser premiat com a "Joc de l'any 2008" a Espanya.

Valoració

L'Agricola ofereix un gran ventall de possibilitats per a fer la teva granja. No només per la quantitat d'accions que es poden dur a terme sinó per les 308 cartes que incorpora al joc la versió "avançada", que ofereixen als jugadors una infinitat de combinacions possibles, fent cada partida diferent.

Una altra de les gràcies del joc és que manté tensió durant la partida. Això és degut a la necessitat d'aconseguir menjar per alimentar la família. El menjar es força escàs i és una de les claus per a fer un bon joc. També es crea tensió al recollir materials del tauler: els materials es van acumulant cada ronda i quan penses que tens l'oportunitat d'agafar-los te'ls prén un altre jugador! Això et fa replantejar l'estratègia bastant sovint. És pràcticament l'única forma de puteig entre jugadors, tot i que el 90% dels cops serà sense voler (però sempre pot ser útil treure-li els materials a algú per a que no pugui fer una acció). Per combatre això, durant la partida hi ha una lluita interessant per la peça de jugador inicial (que indica qui escull primer les accions que fa).


També cal destacar la igualtat que es manté entre els jugadors fins al final. Fins quasi el final, tots els jugadors mantenen un nivell semblant (un potser s'ha dedicat més als animals, l'altre al camp i l'altre a millorar la cabanya) i tots tenen possibilitats de guanyar (o més ben dit, ningú es destaca). A més a més, és pràcticament impossible dur el compte dels punts durant la partida (la puntuació de cada jugador es recompta al final) i això fa que es mantingui força l'incògnita de si un jugador ho està fent millor que un altre.

És un joc molt adaptable al nombre de jugadors. Si juguen 2 jugadors, les accions possibles són les que hi ha impreses al tauler, però si juguen 3, 4 o 5 jugadors s'afegeixen unes accions suplementàries. Fins i tot, d'aquesta manera, una partida amb 3 persones o una amb 4 seran un xic diferents.

El millor:

- Alta rejugabilitat. Cada partida és diferent i hi ha un munt de combinacions.
- L'ambientació i els components.
- Molt adaptable al nombre de jugadors.
- Agrada a tothom.

El pitjor:

- Baixa interacció entre els jugadors. Tot i que la interacció a l'Agricola és bàsica, el joc ofereix pocs moments de puteig entre jugadors. Tot i això, és només un petit problema.
- L'alt preu. Tot i que el preu és molt alt (55€), s'ho fa valer per dos motius: la quantitat de materials i l'alta rejugabilitat.

Eurogames, els nous jocs de taula (i III)

Enllaç primera part.
Enllaç segona part.

Informació

La BoardGameGeek o BGG: una gran base de dades dels jocs de taula. Els usuaris hi poden veure la valoració dels usuaris sobre qualsevol joc, veure fotos del joc (o dels jugadors en acció), fer una llista dels jocs que es posseeixen (i valorar-los) i, fins i tot, hi podem afegir les nostres partides (amb la puntuació i els jugadors que hi han jugat). Ah, i es pot consultar el rànquing de jocs aquí.

L'Asociación Cultural JugamosTod@s és una entitat cordovesa que fan mil activitats relacionades amb els jocs de taula. Al seu lloc web hi podem trobar quasi totes les notícies que apareixen sobre aquest món.

Jugando con Ketty: la xilena Ketty explica les normes dels jocs de taula a través del seu videobloc. Es pot aprendre a jugar a un joc sense tenir-lo!

Botigues

La PCra: una botiga online on hi podem trobar pràcticament qualsevol joc de taula en molts dels idiomes en que s'hagin editat. Són un xic més barats que a d'altres llocs però se li ha d'afegir el cost d'enviament.

Jugar x Jugar: botiga online i física (Av. Gaudí, 39, Barcelona).

Algunes editorials de jocs tenen a la seva pròpia web una botiga virtual.

La veu dels jugadors

La Sociedad Británica para el Conocimiento o BSK és el fòrum en castellà més utilitzat entre els jugadors. S'hi pot trobar ressenyes de jocs, compra/venda de jocs, quedades, jocs print&play (gratuits per imprimir i jugar), discusions sobre dubtes de regles, etc.

Activitats

Cada any es fa la fira jugarXjugar a Granollers, durant la Fira de l'Ascenció. Curiosament, cau d'aquí pocs dies: del 13 al 16 de maig. Hi podem trobar moltes activitats relacionades amb els jocs (de taula, a l'aire lliure, etc) amb la possibilitat de provar-los. També es fa un concurs de creació de jocs en el que el guanyador s'emporta un premi de 1500€. Aquest concurs està reunint cada any més participants i més fama. El bloc de la fira jugarXjugar.

Nota: Si algú coneix alguna altra informació o web que pugui completar les que he anomenat, si us plau, que m'ho faci saber.

Enllaç primera part.
Enllaç segona part.

Eurogames, els nous jocs de taula (II)

Enllaç primera part.
Enllaç tercera part.

Aquí deixo alguns dels eurogames que podem comprar editats en castellà. N'he posat de tot tipus, però és que n'hi ha moltíssims més.

Los Colonos de Catán
3-4 jugadors.
Rànquing BGG: 46.
Els jugadors intenten ser la força dominant a l'illa de Catan construint poblats, ciutats i camins. A cada torn el dau roda per a determinar quina serà la producció de l'illa. Els jugadors acumulen matèria primera per a construir les seves civilitzacions i aconseguir suficients punts de victòria per guanyar la partida.

Stone Age
2-4 jugadors.
Rànquing BGG: 23.
Els jugadors lluiten per a sobreviure com a caçadors, recol·lectors, agricultors i fabricant eines. A mesura que acumules recursos i cria el bestiar, treballes per a construir les eines necessàries per a desenvolupar la teva civilització.

Ciudadelas
2-7 jugadors.
Rànquing BGG: 94.
Joc de cartes que et situa en un món de fantasia medieval renaixentista. Hauràs de construir la millor ciutadella del món, amb diverses cartes que representen els diferents districtes de la teva ciutat: la universitat, el castell, l'ajuntament, la catedral... Per fer-ho, interpretaràs els papers dels personatges més poderosos de la ciutat com el rei, el bisbe, el mercader, l'arquitecte, el guerrer i els més temibles com el lladre i l'assassí.

Agricola
1-5 jugadors.
Rànquing BGG: 2.
Una parella de grangers hauran de millorar la seva vivenda, cultivar els seus camps, criar més bestiar i alimentar i augmentar la família. Guanya qui tingui la millor granja. Ha estat el joc que ha popularitzat la nova fornada de jocs de taula.

Arkham Horror
1-8 jugadors.
Rànquing BGG: 50.
La ciutat d'Arkham, Massachusetts, està horroritzada. Terribles i estranys successos han començat a passar amb una freqüència creixent; tot sembla apuntar a la imminència d'un cataclisme que portarà la desgràcia per a tots. Només un petit grup d'investigadors pot salvar Arkham dels Grans Antics i la destrucció!

Los Pilares de la Tierra
2-4 jugadors.
Rànquing BGG: 87.
A Kingsbridge s'està construint la catedral més gran i més bella del món. Com a mestre constructor has d'aconseguir materials de construcció que els teus treballadors necessiten i contractar artesans.

Aventureros al tren
2-5 jugadors.
Rànquing BGG: 56.
Els jugadors acumulen cartes que els permeten connectar diferents ciutats d'Amèrica del nord. Quan més llargs siguin els recorreguts, més punts es guanyen. Els qui aconsegueixin complir amb els seus bitllets de destinació connectant dues ciutats llunyanes i els qui aconsegueixin construir la ruta ferroviària contínua més llarga, guanyaran punts addicionals.

Príncipes de Florencia
2-5 jugadors.
Rànquing BGG: 18.
Assumeix el paper de dirigent d'una dinastia aristocràtica italiana i lidera a una família com els Borgia o els Medici. Construeix magnífics edificis, cultiva preciosos parcs i convida a famosos artistes i intel·lectuals a viure i treballar a la teva cort.

Carcassonne
2-5 jugadors.
Rànquing BGG: 66.
Els jugadors han de col·locar estratègicament les seves peces en el terreny i els seus obrers per tractar de controlar les zones i construccions de la regió: els seus castells, camins, monestirs i camps.

Alta tensión
2-6 jugadors.
Rànquing BGG: 5.
Els jugadors competeixen en la construcció de la millor xarxa d'energia. Connecta ciutats, construeix estacions energètiques i abasteix ciutats. Pots escollir entre carbó, residus, petroli, urani o decidir-te per estacions d'energia no contaminant.

Caylus
2-5 jugadors.
Rànquing BGG: 10.
Els jugadors són mestres constructors. Construint el castell del rei i desenvolupant la ciutat que l'envolta, guanya punts de prestigi i el favor del rei. Quan s'acabi el castell, el jugador que hagi aconseguit més prestigi guanyarà.

Demà faré l'últim post sobre aquests jocs de taula. Explicaré què és la BGG, on podem comprar aquest tipus de jocs i posaré enllaços imprescindibles per a poder comprar un joc i no cagar-la.

Enllaç primera part.
Enllaç tercera part.