Ja han passat gairebé totes les cites anuals importants. Un cop visitades les Juguem!, el Encuentro Nacional de Juegos de Mesa i les Ayudar Jugando, narrarem com les vam veure i farem una breu explicació sobre els jocs que vam provar.
Juguem!:
El 2n any que hi anem i podem confirmar que és de les jornades millor organitzades. Tot i això, enguany vam trobar a faltar més varietat de jocs a la ludoteca, per a poder provar.
-
Lobo: Tot i que visualment s'assembla al Carcassonne, es tracta més aviat d'un joc de bluf. Tot i que aquests jocs ens acostumen a agradar, aquest no ens va convèncer.
-
The Downfall of Pompeii: un joc de posar i treure persones de Pompeia per salvar-les del volcà. És entretingut i divertit, i té una petita dosi de puteig. Ens va agradar força.
-
Pingüinos: és un filler en el que cap error es perdona. És massa curt i poc profund, però està bé per passar una estona.
-
Timeline: Inventions: Unes cartes amb invents que cal ordenar cronològicament. Tot i que a mi m'agraden els jocs per aprendre coses, en aquest se li troba a faltar moltes més cartes i una mecànica una mica més completa.
-
Carcassonne: Cazadores y recolectores: Un Carcassonne més complet i amb una temàtica diferent (que ja estem cansats del normal). Si ja tens el Carcassonne, trobaràs que s'assembla massa, però individualment és un joc que està força bé.
-
Sombras sobre Londres: Aquest no el vam acabar, perquè és un xic llarg, però ens va servir per veure la mecànica. Es tracta d'uns policies perseguint a Jack l'esbudellador. Jack ha d'intentar no descubrir-se i els policies han d'utilitzar la lògica. Ja el tenim comprat!
Encuentro Nacional de Juegos de Mesa:
Realitzat a Granollers, ens va decepcionar força per diferents motius: no hi havia gaire gent, no hi havia gaire ludoteca i no anunciaven els tornejos programats. Tot i així hi havia una sèrie de jocs d'Essen, que ens va permetre veure el contingut i fins i tot provar-ne un.
-
El Hobbit: Realment, és dels pitjors jocs que he provat. És clarament per a nens, tot i que la temàtica no hi encaixa. És una partida quasi completament guiada en la qual poques decisions pots prendre, excepte jugar unes cartes amb números. Vam passar una estona bastant absurda.
-
King of Tokyo: Un altre joc bastant absurd. Es tracta de fer perdre vida als altres jugadors (tots som monstres) i intentar que no en perdis. Això es pot fer mitjançant uns daus, que és la mecànica principal. Vam trobar que estava bé, però li faltava... temps? Potser si fos més llarg seria millor.
-
Tricoda: l'objectiu és endevinar els números que tenim al nostre suport, mitjançant unes preguntes comunes a tothom. Als que ens agraden els jocs de deducció ens va agradar, però als altres no. Em dóna la sensació que no hi tornaré a jugar...
-
Pictomania: l'únic joc d'Essen que ens vam atrevir a jugar (més que res per l'anglès). Es tracta d'un joc de dibuixar en el que cal estar pendent del teu dibuix i els dels altres, que has d'endevinar. Està bé perquè el teu dibuix sempre es pot confondre amb altres 6 coses semblants. Ens va agrada i vam riure força. El Pol d'Homoludicus ens va assegurar que el treurien en castellà entre març i abril. Serà compra segura.
Ayudar Jugando:
Un acte molt ben organitzat, amb molts jocs per provar, molta gent i molt bon ambient. Tot i així, ens vam quedar amb les ganes de jugar al torneig de Gloria a Roma en el que ens havíem apuntat. No hi havia prou gent i es va anul·lar. Trobo que aquestes coses no haurien de passar.
-
Medici: Un joc d'apostes pur i dur. Ens va agradar a mitges, però vam trobar que era un bon joc.
-
Rattus: Aquest l'havíem de provar un dia o altre. És un joc de majories, però de fet és un joc de puteig continu i per part de tothom. Cada moviment que fas és per putejar a algú. És una mica boig, però és molt entretingut. Segurament hi jugarem més cops...
-
A castle for all seasons: un joc que ens van recomanar, però que no vam acabar de trobar-li el què, suposo que pel fet de que no té gaires diferències amb d'altres. Es tracta de fer punts contruint un castell, amb les accions d'unes cartes.
-
Raíles: disposats a provar un dels jocs més durs, ens vam trobar això mateix: un joc dur. El tema no ens agrada del tot i vam trobar-lo una mica avorrit. Això no vol dir que sigui dolent, al contrari, però segurament no el veurem gaire més. El vam deixar a mitges.
-
Zero: Un entrejocs senzill en el que cal ser hàbil i aconseguir la mínima puntuació. Està força bé, però no mata ni dóna vida.
-
Saboteur: Un altre entrejocs de bluf i cert puteig, amb el que ens vam divertir força, tot i que, després pensant-ho, no vam pillar l'estratègia. Ens va agradar i és apte per a grups grans. Per això ja el tenim comprat.