dijous, 10 de febrer del 2011

Sessió de jocs: 5 de febrer

Vam començar jugant el Jansy, la Montse (la meva germana) i jo al Glen More. Vam començar per aquest ja que ma germana el volia provar i per fer temps mentre arribava el Sergi.
Després de l'explicació del Jansy (si l'explico jo no s'entera ni Déu) vam procedir a jugar. Vaig ser jo el jugador inicial, encara no sé perquè. I bé, s'ha de dir que el Glen More és un joc que m'agrada força, s'assembla al Carcassone o a l'Alhambra, però amb més cosetes cosa que s'agraeix. Després de patir una estona perquè em van prendre les licoreries vaig acabar guanyant gràcies als llacs, castells i els escorxadors. S'ha de dir que em van restar punts per tenir més plaques de terreny que els altres, si no m'equivoco uns 15 punts o més.

Glen More:

Luke: 56
Montse: 43
Jansy: 32

Després d'acabar vam fer una petita pausa per agafar provisions i seguir amb la jornada. El Sergi va arribar i els hi vaig explicar l'Space Hulk. La partida no va durar gaire... va ser un desastre total. Després del primer torn el Jansy ja havia perdut un dels seus "Marines Espaciales" i els Genestealers s'anaven acumulant. Curiosament vam desplaçar-nos a la 3a localització, però amb una baixa rere l'altre. En un altre torn jo vaig perdre els meus dos Marines i el Jansy el seu últim desgraciat. Un complet desastre per part nostre amb tot de tirades de daus amb 0. Un EPIC FAIL amb totes les lletres. Tot i així els hi va agradar més que l'Arkham Horror.

Space Hulk: Death Angel:

Vam perdre tots 4.


Després de la gran massacre per part dels Genestealers contra els nostres "Marines Espaciales", ens va donar per fer "Un mundo sin fin". Que també deureu pensar tots, quina colla de massoquistes, passen de patir a patir encara més. Això ho dic perquè a mi el joc aquest em fa patir ja que normalment és una putada rere l'altra. Després de suar una mica tots, sobretot el Sergi per falta de diners i de menjar, vaig acabar guanyant jo.

Un mundo sin fin:

Luke: 55,5
Montse: 50,5
Jansy: 48
Sergi: 41


Després d'això vam agafar els trastos, vam acomiadar al Jansy i vam tirar el Sergi, ma germana i jo, juntament amb el Calleja i la Mònica cap a Sant Boi cap a casa del Drogón on a part d'ell hi viuen dos okupes, l'Aitor i l'Iria. Vam mirar com guanyava el Barça mentre sopàvem i després vam començar a fer un Graffiti, per a introduir al Calleja i la Mònica en el mundillo i bé també perquè érem un fotimer de gent. Després de 7 rondes amb descollonades per la gran qualitat de dibuixants que tenim tots, algun que altre cigalot i alguna que altra parida de les bones, van acabar compartint la victòria amb uns 11 punts el Sergi, la meva germana i l'Iria.

Un cop guardat, vam decidir fer un Dominion a 7. La Mònica i el Calleja era el primer cop que el provaven i semblava que tenien força ganes de jugar-hi. Per no variar vam fer la partida inicial amb el petit canvi de la carta "Remodelar" per "Festival". La partida va acabar força ajustada amb victòria per part de l'Aitor.

Després l'Aitor va marxar a dormir que a l'endemà treballava i s'havia de llevar molt d'hora i vam seguir jugant. Vam fer un altre Dominion amb l'expansió del Prosperidad. Vam escollir una combinació de cartes en la que hi havia una burrada de cartes de tresor. Després de flipar-nos tots comprant monedes, canviant-les o copiant-les amb la carta de l' "Acuñador", carta amb la qual vaig acunyar una carta "Banco", vam acabar amb victòria conjunta de la Iria i meva amb 33 punts, els dos nous van disfrutar del joc i van fer uns bons 23 punts. El Sergi es va lluir i va acabar fent 3 punts... si senyors, els mateixos amb els que va començar!

I així vam acabar i tots cap a casa a dormir!

1 comentari:

  1. Que un joc t'agradi més que l'Arkham Horror és com no dir res. Tots els jocs excepte l'Arkham Horror acompleixen aquesta condició.

    Un Mundo Sin Fin és un dels jocs de gestió de recursos dels que teniu que més m'agrada, tot i que sempre les passo putes.

    Sobre el Dominion Prosperidad, només dir en la meva defensa que em vaig flipar tant acumulant diners que quan em vaig adonar que si s'acabaven les Colònies s'acabava el joc, ja només en quedaven 3. L'esperit de Núñez em va posseïr en aquella partida.

    ResponElimina