diumenge, 3 d’abril de 2011

Sessió de jocs: 26 de març (Barnalúdica)

(Jansy) Aquest dissabte en comptes de fer una sessió a cal Luque, vam fer una visita a Barnalúdica, unes jornades de tres dies de jocs de rol, de taula i altres. Una de les coses que em va sobtar és que tot i estar en un lloc de Barcelona on hi passa molta gent, la gent que hi havia jugant era públic habituat a aquest tipus de jocs i jornades i no semblava que hi hagués gent de pas o que hi entrava per curiosejar. Suposo que no es va fer prou publicitat al carrer. La sala de jocs de taula era molt gran, però trobo que hi faltaven unes quantes taules per a que tothom hi capigués bé.

Només arribar ja ens vam passar per la ludoteca per a veure què hi havia. Hi havia jocs de tot tipus, però vaig trobar a faltar jocs no típics. No ens va costar gens escollir el primer joc: el Puerto Rico. Suposo que seria un joc que ja tindríem si es pugués comprar en castellà, però ja fa temps que s'està preparant una reedició (massa temps). Total, que ens el van ensenyar (el Luke i jo ja l'havíem provat) i hi vam jugar. Ens va semblar força entretingut i tots vam estar d'acord en que s'ha de tenir. Pel que fa a la partida, el Luke i el Sergi van aconseguir molts punts directes durant tota la partida, mentre que els altres vam fer punts per edificis. El Luke va guanyar ajustadament. Segur que el pròxim cop tots hi jugarem millor.



Luke: 38
Sergi: 37
Gemma: 31
Jansy: 23
Montse: 18

Com que faltava poca estona per anar a dinar, vam fer un Toma 6, tot i que no el vam acabar. Ja el tenim força per la mà, però sempre ha coincidit que quan hi hem jugat, el Sergi no hi era, així que va ser l'únic que el provava per primer cop. Estrany: el Luke no va quedar últim. Molt estrany: el Luke va guanyar.

Luke: -19
Montse: -25
Jansy: -26
Gemma: -30
Sergi: -36

Després vam jugar el millor joc del dia: intentar menjar. Vam anar a un restaurant on teníem demanada taula, però va resultar que la que havia agafat el telèfon era una incompetent i ens havia reservat per un dia que no obren (quin restaurant no obre un dissabte al migdia? ¡Es de ser inútiles!). Després vam buscar un altre (un libanès), on ens vam estar uns tres quarts d'hora (o més) per rebre els plats.

Vam tornar a les jornades i vam decidir fer un Laberint Màgic mentre el Luke provava el Total Rumble. El Laberint Màgic l'havíem provat a les jornades Juguem! de Vilafranca del Penedès i l'havíem regalat per Nadal a alguns dels petits de la família. Tot i això, la Gemma i el Sergi no l'havien provat. Certament cal tenir memòria per jugar-hi, però també una mica de sort (per això vaig guanyar jo, no serà per memòria).

Jansy: 5
Gemma: 1
Montse: 0
Sergi: 0


Com que el Luke no tornava del Total Rumble, vam provar el joc "Los mercaderes de Génova". És un joc on hi ha molta llibertat perquè tot es pot vendre i subhastar. Ens el va "explicar" un noi que, originalment, l'anomenarem "Anònim". El Sergi i la Montse de seguida es van fer amb un munt de calés, mentre que la Gemma i jo vam acabar sense gaire cosa a fer. L'Anònim va jugar millor, però és que en aquest joc "l'experiència és un grau" (patentaré la frase).

Anònim: 490
Montse: 425
Sergi: 390
Gemma: 335
Jansy: 330


(Luke) Mentre estàvem escollint un joc va aparèixer un home i ens va preguntar si voldríem provar un joc. Com que vaig veure que trigaven a escollir i que el joc a provar era el Total Rumble, del qual el Jansy me n'havia parlat feia unes hores i m'havia dit que segur que m'agradaria el vaig anar a provar abandonat-los vilment. S'ha de dir que sense saber-ho vaig jugar amb el creador del joc i també cal dir que el joc és divertit, sobretot amb moltes persones, i que em recorda força a l'Uno, però amb més cosetes que des del meu punt de vista el fan més divertit. Potser en tota la tarda em vaig fer 14 o 15 partides de les quals en guanyaria unes 4 o 5 i així sent el Campió amb el cinturó i tot!

Després d'acabar vam marxar tots cap a casa i la meva germana i jo vam anar a inaugurar el pis d'una amiga i a celebrar el seu aniversari. Ens vam endur uns quants jocs, però vam acabar jugant al Absolutas Idioteces i a La resistencia, dos jocs que amb molta gent solen triomfar.

Vam començar amb l'Absolutas Idioteces amb 9 persones. Va ser divertit i va haver-hi un munt de parides que vam deixar anar tots. Vam riure força estona amb definicions com la de "tumbacuartillos" de l'Aitor o d'algun personatge que va resultar ser l'inventor de les cambres de gas dels nazis, segons jo mateix, és clar... i no segons la targeta. Al final el joc va acabar amb la victòria de la meva germana Montse i amb especial menció a l'Albert que no es va moure de la casella inicial.

Després de tanta tonteria vam decidir passar a coses més serioses com derrocar al govern amb el joc de La resistencia. La gent de seguida va captar les regles i jugadors novells com el Calleja, ho van fer molt bé fent-se passar per membres de la resistència quan ell era un espia!. El resultat de les dues partides va ser una victòria per la resistència i una pels espies.

Nota: Perdoneu per les fotos, perquè van sortir com el cul (les que hi són i les que no hi són).

3 comentaris:

  1. Impressionant! Entrades comentades des de dos punts de vista diferents! Això ja sembla Canción de Hielo y Fuego! XD

    ResponElimina
  2. Per cert, s'ha de dir que jo al final vaig dinar molt bé. I, per un dia a la setmana, sense presses.

    ResponElimina
  3. Això és bo XD, dinar sense presses i passar-s'ho bé jugant a jocs de taula!

    ResponElimina