diumenge, 6 de març de 2011

Aton (ressenya)

Posició al rànquing BGG: 326
Nota mitja BGG: 7.05
Número de jugadors: 2 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: Castellà - tot i que és independent de l'idioma
Preu: 15€
Any: 2005


Aton és un joc abstracte per a 2 jugadors amb unes regles senzilles i elegants. En el joc encarnem a un sacerdot del déu Ammon o del déu Aton els quals volen el total control dels temples de Tebes. I us debeu preguntar: i això com ho fem? Doncs molt senzill, cada jugador té unes quantes fitxes, un les vermelles i un les blaves, un conjunt de cartes i una peça blanca per poder canviar una mala mà, però només un cop per partida. A cada torn hem de robar 4 cartes númerades de l'1 al 4 i decidir com les col·loquem en cada un dels 4 cartutxos que hi ha.


En el primer cartutx compararem la nostra carta amb la del contrincant i farem una resta, la diferència es multiplica per 2 i es suma al total de punts que tenim. Aquí podem guanyar entre 2 i 6 punts.




El segon cartutx serveix per treure fitxes de l'oponent dels temples. Per decidir la quantitat que s'ha de treure hem de restar-li 2 a la carta que hem posat. Per tant, com a molt en treurem 1 o 2. Si posem un 2 aquí no en treurem cap i si posem un 1 ens haurem de treure una de les nostres. En aquest cartutx es decideix l'ordre de col·locació i retirada de fitxes (en cas d'empat es compara la carta del cartuig 1): sempre comença el que ha posat la carta amb el número més baix. Les fitxes que es retiren van al "Valle de los Muertos".

En el tercer cartutx determinarem el temple en el qual posarem o treurem les fitxes. Si posem un 1 només podrem posar fitxes en el temple 1, si posem un 3 per exemple podrem posar una fitxa en el temple 1, 2 o 3. Si posem un 4 podrem posar-la on ens vingui de gust.



La carta que posem en aquest cartutx decidirà la quantitat de peces que posarem en el/s temple/s. Podrem posar-ne entre 1 i 4. En cas de que vulguem posar una fitxa en un temple que ja estigui ple, ens haurem de fer fotre i colocar-la al "Valle de los Muertos".


Un cop està ple el "Valle de los Muertos" es fa el recompte dels 4 temples.
- En el temple 1 es compara la quantitat de fitxes d'un i altre jugador i el que en té més guanya. Es resten les fitxes i la diferència és la quantitat de punts que guanyarà.
- En el temple 2 el que més fitxes té guanya 5 punts.
- En el temple 3 el que més fitxes té guanya tants punts com fitxes hi té.
- En el temple 4 el que més fitxes té guanya 3 punts per cada casella blava que es tingui ocupada en els 4 temples que hi ha.
- Es sumen 8 punts pel que té més fitxes a les caselles negres.
- Es sumen els punts de les caselles bonus dels temples que tingui cada un.


Si després de fer el recompte algun dels jugadors té 40 punts s'acaba la partida, si els dos jugadors tenen 40 punts empaten i si cap dels dos no té 40 punts es segueix jugant, llavors el que s'ha de fer en aquest cas és retirar, a ser possible, una fitxa de cada temple, si no es pot, s'han de treure del temple més pròxim al 4. Es buida el "Valle de los Muertos" i se segueix jugant com fins ara.

A part de poder guanyar pel recompte arribant a 40 punts, es pot guanyar en el cas de que algú ompli un temple sencer amb les seves fitxes, o ocupi totes les files grogues o verdes dels 4 temples, objectius que realment són força díficils d'assolir.

Valoració

L'Aton és un joc amb força estratègia i amb un bon grau de troleig (bluf), cosa que normalment agrada a tothom. És una llastima que només puguis canviar la mà de cartes un sol cop, ja que de vegades et venen més d'una de dolentes...

La qualitat general del joc és bona, el taulell és un minipuzzle de 6 peces de cartró, les cartes són de les petites i de bona qualitat i les peces són de fusta de tota la vida (l'empresa que es dediqui a fer meeples i peces de fusta es deu estar forrant últimament) i tot això per poc menys de 15€ que està la mar de bé.

En conclusió l'Aton és un bon joc per a 2 jugadors, que farà les delícies dels que disfrutin amb un joc senzill, elegant i d'estratègia amb un petit component d'atzar com són l'ordre de les cartes.

El millor

- Si els dos jugadors estan igualats el joc es fa molt interessant i divertit
- Trollejar al contrincant no té preu, sobretot quan li treus una peça que li ha costat posar i enlloc seu poses una teva.
- El joc és força curtet, en menys de 30 minuts es pot acabar.
-Té varies formes de guanyar, tot i que la més normal és per punts.
- És senzill d'explicar, d'entendre i de jugar.

El pitjor

- Si els dos jugadors no tenen el mateix nivell de qualitat és possible que els dos s'acabin avorrint, un per perdre i l'altre per guanyar sempre.
- De vegades guanya l'altre per culpa teva i no per la seva qualitat de joc.
- Tot i tenir diferents maneres de poder guanyar, la d'omplir tot un temple o aconseguir omplir totes les fileres grogues o verdes és molt complicat.
- La sort que té cada un amb les cartes.

3 comentaris:

  1. El més important de tot és que té unes regles "senzilles i elegants", XD!

    Però m'ha frustrat saber que hi hem estat jugant malament... La setmana que ve en fem una amb totes les regles.

    30 minuts no sé a qui li dura, a nosaltres no ens arriba a 15. I sí, com bé saps el millor és buscar-se a algú que "pensi com tu" i així estar molt igualats.

    ResponElimina
  2. Lo del "nivell de qualitat" anava per mi. CABRÓ!!!!!

    ResponElimina
  3. Realment ets bastant paquet... amb el Sergi m'ho passo millor la veritat XD

    ResponElimina